Les dades aportades pel Govern trenquen l’opacitat del sistema de gestió dels residus i demostren que el desplegament de la llei de residus no pot esperar més

La Direcció General de Residus de la Conselleria de Medi Ambient va presentar ahir en roda de premsa les dades reals i pròpies relatives a la gestió dels residus a les Illes.

Davant aquestes, les entitats que conformen la Plataforma per una Mar sense Plàstic exigeixen urgència en l’aplicació de noves mesures per aconseguir els objectius de prevenció, reutilització i reciclatge que marca la llei de residus.

Les dades presentades per la Conselleria de Medi Ambient i Territori del Govern balear aporten llum i oficialitat a una realitat que les organitzacions de la Plataforma per una Mar Sense Plàstic (Amics de la Terra, Fundació Deixalles, GOB, Greenpeace, PIMECO, Recircula, Retorna i Rezero), juntament amb Plastic Free Ibiza i Plastic Free Formentera i altres administracions locals porten temps denunciant: si no es despleguen amb urgència i determinació les mesures contemplades a la Llei 8/2019 de Residus i Sòls Contaminats, les Illes Balears no compliran els objectius de reciclatge de residus municipals el 2021 com marquen les autoritats europees, ni tampoc el de reciclar el 70% dels envasos com apunta la legislació estatal el 2021. I molt pitjor que això, tant la salut de la seva ciutadania com l’estat del seu entorn continuarà empitjorant a conseqüència de la contaminació massiva provocada pels envasos d’un sol ús que no es recuperen ni tracten correctament.

Aquesta és una declaració històrica perquè és la primera vegada que una administració autonòmica fa un pas endavant aportant dades reals del territori. Això trenca de forma esperançadora amb l’opacitat del sistema oficial de recompte de dades, on són els mateixos sistemes integrals de gestió els que aporten les dades i són acceptades pel Govern central. Aquest informe de residus balear es desmarca, també, de la manca d’una política clara i ambiciosa de residus per part de l’Estat espanyol.

La Llei de Residus, va situar les Illes Balears el 2019 com a referent estatal i internacional per la seva aposta cap a una gestió dels residus basada en la prevenció, la reutilització i el reciclatge de qualitat. També pel fet que els fabricants assumeixin tota la responsabilitat respecte a la gestió i els costos econòmics que els seus productes generen una vegada esdevenen residus.

Les dades aportades pel Govern Balear evidencien la urgència d’aplicació de les mesures contemplades a la Llei. Les organitzacions considerem prioritàries les següents:

La reducció efectiva dels fems (un 9% abans de l’any 2021 i un 19% abans de l’any 2030) només serà possible implantant mesures efectives de prevenció de residus (prohibició de plats, tassons, safates alimentàries, canyetes d’un sol ús i envasos monodosi, garantint l’accés a l’aigua no envasada, etc) i implantant mesures de reutilització (per envasos, roba, mobles, etc) la reparació i la preparació per a la reutilització.

Balears es troba molt lluny de poder assolir l’objectiu, abans del 2021, de com a mínim un 50% de reciclatge i reutilització i d’un 65% abans del 2030. Resulta preocupant els baixos nivells de recollida i reciclatge de la fracció orgànica, que suposa gairebé la meitat dels nostres fems – 41%- i on només s’està compostant un 3% del poc que es recull selectivament. Cal doncs que ens locals i consells insulars facin de la fracció orgànica la seva prioritat de gestió.

-Un altra situació que cal resoldre, és la disfunció i ineficiència de l’actual sistema de gestió d’envasos lleugers que, després de més de dues dècades de funcionament, només arriba a reciclar el 25% dels envasos de les Illes. Això, no només suposa un incompliment flagrant dels objectius de reciclatge, suposa també un malbaratament insostenible de recursos naturals que s’incineren o aboquen, la contaminació del nostre mar i ecosistemes terrestres i un sobrecost pels ens locals que estan assumint elevats costos econòmics per mitigar un problema que ni ells ni la ciutadania han generat. Aquests baixos nivells de recuperació i el fet que només pel que fa a plàstics, llaunes, brics i vidres, a les Balears, cada dia es perden i contaminen el nostre territori 1.000.000 d’envasos de begudes, fan necessari que el Govern balear activi els mecanismes oportuns per a l’establiment d’un sistema de dipòsit, devolució i retorn – SDDR– a les Illes amb la més gran celeritat.

– Així mateix, amb aquestes evidències numèriques respecte a la ineficiència del contenidor groc i el sobrecost que representa pels ens locals la gestió i neteja de l’altre 75% dels envasos dipositats o abandonats fora d’aquest sistema, pren més sentit que mai que els municipis transformin el contenidor d’envasos en un contenidor de materials (plàstics, metalls…) mesura ja contemplada a la mateixa Llei.

Per últim, les organitzacions celebrem la implantació del cànon de residus balear, finalista i insularitzat, que aconseguirà evitar que milions de tones de residus acabin als abocadors i la incineradora. Aquesta mesura de fiscalitat ambiental basada en el principi de ’qui contamina, paga’ incentivarà que els ens locals transitin cap a l’assoliment dels objectius de prevenció, reutilització i reciclatge dels residus.

 

La plataforma Per Una Mar Sense Plàstic som:

 

 

 

Amics de la Terra Mallorca, Fundació Deixalles, GOB, Greenpeace, PIMECO, Recircula, Retorna, Rezero.

At Amics de la Terra Mallorca we use cookies to improve the browsing experience. If you continue browsing our website we understand that you accept their use.Política de privacitat i cookies