Tota la cadena de producció d’aliments té un impacte sobre el medi ambient i el clima, des del seu cultiu, processament i transport, fins a la seva venda, emmagatzematge i desaprofitament.

El sistema alimentari global actual afecta el nostre planeta i a la nostra salut. És responsable de gran part de les emissions de gasos d’efecte d’hivernacle, causants de la crisi climàtica. A més, és un dels majors responsables de la pèrdua de biodiversitat i la destrucció de boscos tropicals.

La major part de l’agricultura i els aliments que consumim són produïts de manera intensiva, a gran escala, controlats per multinacionals, altament dependent d’inputs químics i excessivament dependent de la tecnologia. Els aliments s’han convertit en una mera mercaderia importada i exportada al voltant del món. Per a canviar aquesta situació, és necessari apostar per l’agricultura local i ecològica.

Els agricultors i agricultores de Mallorca tenen dificultats per a competir amb el model de producció intensiva que es desenvolupa en gran part dels països on la mà d’obra és molt barata.
Segons dades de la Conselleria d’Agricultura, Pesca i Alimentació de les Illes Balears, el 85% dels productes frescos que es consumeixen a Balears arriben de l’exterior, són aliments quilomètrics (o petroaliments) el transport dels quals fins aquí genera emissions de CO₂.

Aquesta situació demostra també la vulnerabilitat que tenim enfront d’esdeveniments meteorològics extrems que impedeixin un transport de mercaderies, com ja va succeir amb el temporal Glòria el gener de 2020, durant el període d’estat d’emergència durant la crisi sanitària per COVID, etc.

• Què puc fer jo?

Com a consumidors i consumidores, podem ajudar a canviar aquesta situació. Aquí van alguns suggeriments:

1-Menja local i de temporada: la fruita i verdura local estan collides en la temporada natural pel que té més sabor i més valor nutricional. Consumir aliments locals ens ajuda a reduir la nostra petjada de carboni i és més sa.

2-Consumeix d’agricultors locals: comprant els seus productes fem costat als agricultors l’economia local i la conservació del paisatge. Els agricultors mereixen ser reconeguts pel seu treball amb un sou digne. T’animem que t’acostis als productors, comprant directament dels agricultors o en mercats locals on embenin els seus productes. També haurem d’estar disposats a pagar una mica més per la millor qualitat que ofereixen, encara que hi hagi una alternativa més barata que segurament hagi viatjat cremant combustibles fòssils.

Pots consulta aquí el nostre directori: http://www.amicsdelaterra.org/guia-compra-local-i-directe

3-Vegetalitza la teva dieta: Per a una dieta saludable, respectuosa amb el medi ambient i més justa, és inevitable comptar amb una alimentació més rica en verdures, fruites, llegums i cereals.

La producció de carn a escala industrial és responsable de la sobreexplotació dels recursos hídrics i terres fèrtils a escala mundial. També contribueix significativament a l’emissió de gasos d’efecte d’hivernacle, contaminació d’aigües subterrànies i el canvi en l’ús de terres, sobretot en la desforestació de boscos tropicals. Les recerques científiques indiquen que reduir o evitar el consum de carn i productes lactis és una eina important per a reduir el nostre impacte mediambiental sobre el planeta.

A escala mundial, només el 25% de tota la terra usada en agricultura és per a donar-nos menjar directament, ja que el 75% restant és per a alimentació animal i la consegüent producció de carn i lactis. La major part de la carn i lactis procedeix de produccions industrials on les condicions de benestar animal són molt qüestionables.

Pots seguir la campanya Stop Ramaderia Industrial aquí: https://www.tierra.org/stop-ganaderia-industrial/

4-Menys carn, millor carn: a diferència de la ramaderia intensiva industrial descrita més amunt, la ramaderia extensiva ecològica i a petita escala té un gran valor ambiental, paisatgístic i social, ja que genera ocupació en el medi rural i contribueix al bon estat dels ecosistemes.

Si menges carn, que sigui d’un proveïdor local i ètic, i si és ecològic, millor. Pots trobar productes d’aquest tipus en venda directa i en directoris de cooperatives i associacions de productors d’agricultura i ramaderia ecològiques de Mallorca.

5-Si consumeixes peix, que sigui de pesca responsable: de pesca local, controlada, respectant la normativa sobre talles mínimes, espècies protegides, temporades de pesca i quotes de captura. Informa’t sobre el mètode de pesca utilitzat: la pesca amb ham i les arts de cèrcol són moltíssim menys nocives que les xarxes d’arrossegament.

6-Evita el malbaratament alimentari: Es calcula que aproximadament una tercera part dels aliments que es compren acaben en les escombraries. Si comprem més sovint en botigues locals, comprant sol el que necessitarem, evitem aquesta preocupant tendència i alhora mengem més saludable i fins i tot estalviem doblers.

7-Digues NO als transgènics: Llegeix bé les etiquetes i rebutja productes que continguin transgènics (organismes modificats genèticament). La principal entrada dels transgènics és a través del consum de carn, ous i productes lactis. El cultiu de transgènics es troba sobretot en la soia i el blat de moro i la gran part d’aquests s’usen per a pinso animal que després alimenta la ramaderia intensiva. La legislació actual no obliga a etiquetar la carn i els seus derivats que ha estat alimentat amb transgènics. Una altra raó per a evitar la carn de fora i de granges intensives i comprar carn local de bona qualitat.

8-Participa en iniciatives i col·lectives que treballin la sobirania alimentària: des de fer costat a entitats ecologistes que reivindiquem un model alimentari més just per a persones i planeta, fins a impulsar en el teu barri un acostament entre la producció i el consum d’aliments.

Les opcions són moltes: barris amb horts de proximitat compartits entre veïns, aprofitament de solars buits, zones verdes “comestibles” cuidades per una xarxa veïnal, “Parcs Agraris” protegits en zones de transició entre ciutats i zones rurals, grups de consum agroecològic en el barri per a coordinar-se entre productors i consumidors, formació amb pageses locals i intercanvi de llavors de varietats locals….

A més, els excedents dels horts urbans comunitaris podrien al seu torn anar destinats a projectes socials, o a venda directa.

En els centres escolars les possibilitats són àmplies: horts escolars amb compostera o avicompostera que s’alimenta al seu torn de les restes de la cuina i menjador escolar, menjadors escolars amb productes i proveïdors locals, punt de recollida de les comandes dels grups de consum familiars…

I aquestes mateixes idees funcionarien per als hotels i altres tipus d’establiments amb menjadors…

El projecte #LaVidaenVerd d’Amics de la Terra Mallorca compta amb col·laboració de la DG Educació Ambiental de la Conselleria de Medi Ambient i Territori del Govern de les Illes Balears.