Search
Close this search box.

Entitats agràries i ecologistes demanem al Govern frenar les grans centrals fotovoltàiques en sòl rústic

-Les declaracions de Projectes Industrials Estratègics i la manca de regulació insular amenacen l’activitat agrària de Mallorca.

-Tot això se suma a la rebaixa de requisits ambientals impulsada per l’estat que ja ha provocat una campanya d’àmbit estatal sota el lema “MacrorenovablesNo”

-Sols els deu projectes més grossos ocuparan 3,5 km2 de sòl agrari i forestal.

Entitats agràries i ecologistes demanem una moratòria immediata de centrals fotovoltaiques en sòl rústic. Actualment, s’estan tramitant o projectant més de 60 centrals a Mallorca, moltes d’aquestes de grans dimensions.

En les darreres setmanes hem vist com multitud de finques emblemàtiques cessaran totalment o parcialment l’activitat agrària a canvi d’instal·lar grans projectes fotovoltaics, substituint els usos agraris i a les famílies pageses que les fan possibles. L’impuls de la declaració de projectes industrials estratègics per part del govern autonòmic, i la rebaixa de requisits ambientals i l’exclusió de la participació pública aprovada pel Congrés els darrers dies, poden accelerar encara més aquest nova pressió damunt l’agricultura de la nostra illa, ja de per si malmesa.

Davant aquesta situació, les entitats Amics de la Terra Mallorca, l’Associació de la Producció Agrària Ecològica de Mallorca (APAEMA), GOB Mallorca, Societat Espanyola d’Agricultura Ecològica, Extintion rebelion, Fridays for Future i Terraferida, reiteren la petició de frenar aquests grans projectes, com ja varen fer l’any 2021.

Es Mainou de Consell (52 hectàrees), Inca i Selva (50 hectàrees), Son Danús de Santanyí (20 ha), Son Serra (Palma)… Aquestes finques, que s’havien salvat de la urbanització, fa segles que es conren i produeixen aliments. A més, són imprescindibles per sustentar la biodiversitat, pel fet que suposen autèntics santuaris per la flora i la fauna de l’illa, en retrocés per la creixent fragmentació del territori per urbanització.

Aquestes centrals suposen, a més d’una gran ocupació de territori, la instal·lació de quilòmetres de noves línies elèctriques, l’obertura d’accessos a les parcel·les, la construcció de subestacions transformadores, l’esbucament de marges, quilòmetres de reixes metàl·liques i sovint abocaments de materials inerts. Cada dia són més els estudis independents que alerten de com aquestes infraestructures alteren les propietats de la terra per compactació, pel pas de maquinària i vehicles de manteniment, i fan difícil la seva recuperació futura.

Mentre tot això està encara en debat i discussió, comencen a aparèixer aquests nous models d’inversió amb tots els vistiplaus de les institucions implicades: ajuntaments, Consell de Mallorca, Indústria, Energia i malauradament també, Agricultura. (* Alguns exemples al final del text)

Tots tramitats via declaració de projecte industrial estratègic, tal i com va determinar la Llei 2/2020 de 15 d’octubre de mesures urgents i extraordinàries per a l’impuls de l’activitat econòmica que modifica la Llei 14/2019 de 29 de març, de projectes industrials estratègics de les Illes Balears, que va establir la possibilitat de tramitar per via de projecte industrial estratègics els parcs fotovoltaics independentment de les competències en matèria d’ordenació territorial i sense declaració d’interès general.

Les entitats, que reiteram la petició que hem fet fa anys, hem elaborat un mapa de les centrals solars i mesurat la seva extensió. Fins a l’any 2015, les centrals solars en sòl rústic ocupaven 1 km2. Entre 2015 i 2021, els 17 projectes executats ja han ocupat 1,1 km2 de territori, la mateixa extensió que té el polígon de Son Oms, per exemple, destinat bàsicament a macroaparcament. La magnitud de la nova onada però, és molt més gran. Sols els 10 grans projectes que han sol·licitat la Declaració Estratègica al Govern, ocuparan gairebé 3,5 km2. En total els projectes en tramitació són 60. Queda clar que s’està fent un canvi en l’ús del sòl, passant d’un ús agrari a un ús industrial sense cap planificació territorial ni econòmica i sense mesurar els impactes ambientals de manera rigorosa.

Per què s’ocupa terra fèrtil i zones forestals en lloc de zones ja urbanitzades que, a més, ja tenen connexió elèctrica? Idò pel preu. Ara mateix és més senzill ocupar i modificar sòl rústic d’alt valor, on no existeix cap regulació, que sòl industrial o urbà. Tant el Govern com el Consell es neguen a intervenir en aquest greu conflicte, deixant en mans de la iniciativa privada on s’han d’instal·lar les centrals, tot i tenir subvencions públiques extraordinàries per construir-se.

Les entitats tornam a proposar mesures per tal de garantir una transició energètica allunyada de l’especulació energètica, adaptada al territori, democràtica i justa. No podem continuar assistint a l’ocupació indiscriminada de sòls agrícoles amb grans centrals fotovoltaiques per part de grans grups inversors que, únicament, persegueixen un interès financer.

Recordem que la Llei 10/2019 de Canvi Climàtic i Transició Energètica té com a objectiu una penetració de renovables del 35% per a l’any 2030, però encara està en tràmit la proposta de modificació de pla territorial que ha de dir on i com, d’acord amb l’article 46.2 Tampoc s’ha aprovat el Pla de Transició Energètica i Canvi Climàtic, obligatori per concretar la penetració de les renovables i les actuacions a realitzar per l’estalvi i eficiència energètica a les Illes Balears. En definitiva, ni el Govern ni Consell han donat prioritat a unes eines claus per a la planificació territorial d’aquestes infraestructures energètiques i, per contra, n’han agilitzat la tramitació via declaracions de projectes estratègics.r la seva feina.

Per garantir una transició democràtica i justa, els objectius percentuals de penetració de les energies renovables que preveu la Llei s’haurien d’aconseguir amb un equilibri entre la potència de les instal·lacions d’autoconsum – individuals, col·lectius o a través de comunitats energètiques- damunt cobertes o sols antropitzats/degradats, i les centrals fotovoltaiques, la qual cosa reduiria la pressió damunt el sòl fèrtil. És un objectiu que el Govern ha d’assumir posant els mitjans – econòmics, legislatius i regulatoris- que siguin necessaris.

Recordem que a Mallorca el sòl fèrtil és un recurs escàs que hem de preservar i valorar d’una vegada per totes. L’activitat agrària i ramadera és bàsica per diversificar l’economia illenca, està fent un esforç per apostar per un producte alimentari de proximitat i qualitat. El sòl rústic té un valor incalculable en l’àmbit ecològic i una funció incontestable en l’absorció i segrest de diòxid de carboni CO₂ de l’atmosfera.

Per tot plegat, demanam, una vegada més, la suspensió de la tramitació de grans projectes a sòl rústic – excepte projectes d’autoconsum, individual o col·lectiu -, i fins que s’aprovi el Pla de Transició Energètica i Canvi Climàtic i els Plans Territorial Insulars defineixin les zones d’implementació de les energies renovables.

Amics de la Terra Mallorca, l’Associació de la Producció Agrària Ecològica de Mallorca (APAEMA), GOB Mallorca, Societat Espanyola d’Agricultura Ecològica, Extintion Rebelion, Fridays for Future i Terraferida.

 

(*) Exemples referits a dalt:

Ara mateix a Inca, hi ha un projecte promogut per Fénix Energy, de 49,93 MWp i 43,94 MWn, ubicat al polígon 11 parcel·la 1 d’Inca i al polígon 7, parcel·la 3 de Selva (RE009/20), però també la central Son Vivot de 21,39 MWp, ubicat al polígon 7 parcel·les 235, 659, 690 d’Inca (RE030/22).

A altres municipis també es tramiten projectes d’aquestes dimensions, per exemple la instal·laciófotovoltaica SHAMSH 1 ENERGY, de 49,99 MWp i 48,12 MWn, ubicat al polígon 1 parcel·la 1 de Consell (RE013/20). I d’altres majors de 4 ha, com per exemple:

  • l’agrupació fotovoltaica Son Frau de 10.583 kW i Son Nebot de 5.337 kW, ubicada al polígon 6 parcel·la 151 de Marratxí (RE037/22 i RE038/22)
  • l’agrupació fotovoltaica Llaüt de 9.769,5 kW i Falutx de 9.769,5 kW, ubicada al polígon 11 parcel·les 92-94, 99, 100-106, 112 i 9033 de Muro (RE035/22 i RE036/22)
  • l’agrupació fotovoltaica Goleta de 11.193 kW i Xalana de 11.193 kW, ubicat al polígon 2 parcel·la 363 de Santanyí (RE033/22 i RE034/22)
  • l’agrupació fotovoltaica Son Cànaves I de 10 MWn, i Son Cànaves II de 10 MWn, ubicats al polígon 7 parcel·la 43 de Llucmajor (RE016 i 017/22)
  • l’agrupació fotovoltaica Cugulutx I de 10 MWn, i Cugulutx II de 10 MWn, ubicats al polígon 41 parcel·les, 119, 120 i 129 de Llucmajor (RE014 i 015/22)
    projecte del parc fotovoltaic Mallorca Hive, de 10 MWn, ubicat al polígon 37 parcel·la 220 de Palma (RE012/22)

Sigues part del canvi!

Manteniu-vos al dia de les nostres campanyes i de com podeu participar.

    He llegit i accepto la Política de privacitat.