El cultiu biointensiu aconsegueix un 81% més de collita alhora que augmenta la fertilitat del sòl

-Amigos de la Tierra demostra que el cultiu biointensiu d’aliments a petita escala s’adapta bé en les diferents zones climàtiques de l’Estat espanyol i és beneficiós per a l’adaptació al canvi climàtic.

-La federació ecologista crea i  consolida més de 50  horts biointensius a Aragó, Balears (Eivissa i Mallorca), Galícia, i Madrid.

 

Amigos de la Tierra, federació ecologista de la qual Amics de la Terra Mallorca forma part, presenta un informe sobre el cultiu biointensiu a l’Estat espanyol que mostra els resultats obtinguts en el desenvolupament d’aquest mètode agroecològic en les tres principals regions climàtiques del nostre país. L’estudi és fruit de l’anàlisi científica de 57 horts al llarg de dos anys i mig en cinc regions espanyoles.

Amb el suport de la Fundación Biodiversidad y del Ministerio para la Transición Ecológica y el Reto Demográfico, i gràcies a la col·laboració de mestres biointensius experimentats i científics experts en sòl, la federació ecologista ha capacitat i acompanyat a més de 50 hortolans i hortolanes en la posada en marxa del seu hort biointensiu a Aragó, Galícia, Eivissa, Madrid i Mallorca. De mitjana, en tots els horts, s’han obtingut rendiments positius, alhora que una millora dels sòls i una tendència a la reducció de la necessitat de fertilitzants i aigua.

Gràcies al mètode biointensiu, en cadascuna de les tres principals regions climàtiques espanyoles es va superar el valor mitjà dels rendiments apuntats en les estadístiques oficials d’Espanya. De mitjana, en tots els cultius i regions, es va obtenir un 81% més de collita que els valors registrats oficialment per a l’agricultura industrial convencional. Això és un dels nombrosos resultats que s’han pogut obtenir a través de les mostres de sòl i compost, així com amb les dades obtingudes en  horts, la qual cosa s’ha traduït en un ventall de paràmetres relatius a la producció, la fertilitat, l’ús de recursos i l’adaptació al canvi climàtic.

En l’Estat espanyol els sòls es troben en situació de vulnerabilitat a causa de l’erosió, la desertificació i la pèrdua de matèria orgànica. Se sol considerar que els sòls de cultiu haurien de contenir almenys un 2% de matèria orgànica, mentre que la mitjana nacional  gairebé arriba a l’1%, amb greus conseqüències en forma de degradació de les seves característiques físiques i de fertilitat. Aquests problemes es veuen agreujats pel canvi climàtic i pràctiques agrícoles perjudicials per al sòl, com el monocultiu, el conreu intensiu i l’ús abusiu de fertilitzants químics.

L’agricultura biointensiva ha demostrat el seu impacte positiu sobre indicadors com ara el consum d’aigua, ús de fertilitzants, rendiments per unitat de terreny o fertilitat. Juntament amb la preparació en profunditat del terreny, l’aportació d’esmenes ecològiques adaptades a les mancances de cada hort, la selecció acurada dels cultius i les seves rotacions i associacions, l’agroecologia biointensiva permet recuperar estructura i contingut en nutrients dels sòls. Per aquest motiu és un aliat clau en la lluita contra la desertificació i l’esgotament dels recursos, inclòs el sòl, així com una eina  contra del canvi climàtic.

L’augment de matèria orgànica en general en tots els horts és un indicador important d’adaptació i resiliència. Els resultats de l’estudi mostren com la matèria orgànica s’ha vist incrementada en totes les regions analitzades, amb un augment mitjà del 18% sobre el valor inicial.
Aquesta regeneració dels sòls els converteix en embornals de carboni molt efectius davant de la crisi climàtica, amb un segrest de carboni al llarg del projecte de 3,23 tones en els gairebé 2000 m² de terra treballats, la qual cosa contrasta amb les pràctiques convencionals que originen la seva pèrdua.

Quant a la reducció del consum d’aigua, el seu ús va ser inferior a dades teòriques en un 22%. Sobre els 8 cultius estudiats, 7  varen reduir el seu consum d’aigua, el major el del tomàquet a Galícia amb un 71% de reducció, seguit pel sègol a Madrid i l’enciam a Mallorca amb 45% i 42% respectivament. S’estima que la pràctica del mètode biointensiu al llarg de diversos anys podria aconseguir percentatges molt més elevats, arribant a un 70% de mitjana.

Si alguna cosa caracteritza al mètode biointensiu de cultiu d’aliments a petita escala, és la capacitat de produir aliments suficients per a una dieta equilibrada en un espai mínim i sense pràcticament utilitzar recursos externs a l’àrea de cultiu. La producció d’abonament en la mateixa horta és clau per  aconseguir la sostenibilitat pròxima al 100% de les hortes biointensives una vegada assentades.

“En un context de crisi climàtica i de recursos, el mètode biointensiu és un dels nostres grans aliats per pal·liar la desertificació dels sòls a Espanya. No podem oblidar que les pràctiques agrícoles convencionals esgoten el sòl de 9 a 80 vegades més ràpid que el que triga la naturalesa a reconstruir-lo, mentre que el cultiu biointensiu millora la salut del sòl, dotant-lo d’una bona estructura, de capacitat d’emmagatzemar aigua i com a embornal de carboni, a més de reduir dràsticament la necessitat d’inputs externs comaigua, fertilitzants o llavors”, assenyala Andrés Muñoz, responsable de sobirania alimentària a la coordinadora estatal d’Amics de la Terra Espanya.

Amb el suport de:

 

  • Altres publicacions relacionades:

[Vídeo] Practica el mètode agroecològic biointensivo i uneix-te a la sobirania alimentària

At Amics de la Terra Mallorca we use cookies to improve the browsing experience. If you continue browsing our website we understand that you accept their use.Política de privacitat i cookies