Avui en el dia Mundial de les Ciutats, posem el focus en la importància de la renaturalització de les ciutats amb criteris de justícia social. Per a aquest fi, activistes de l’associació han sortit al carrer per a reclamar que es desenvolupin i apliquin polítiques públiques que garanteixin el dret a la naturalesa en els nuclis urbans.
En un any en què les onades de calor s’han multiplicat, amb quatre esdeveniments d’aquest tipus al llarg de l’estiu, i després d’un 2022 en el qual les temperatures extremes van suposar la mort de 4.600 persones, segons dades del Ministeri de Sanitat, és prioritari establir polítiques contundents d’adaptació i mitigació amb especial atenció a col·lectius vulnerables. Reclamem que aquesta adaptació a les altes temperatures no pot establir-se des d’òptiques individualistes, sinó que ha de passar per polítiques democratitzadores com la renaturalització de les ciutats. Una renaturalització que ha de dissenyar-se conjuntament amb els veïns i veïnes dels diferents barris. No només és necessari crear “refugis climàtics”, sinó que aquests han de ser “comunitaris”, per a promoure la vida en comú, la cura, el suport mutu i la participació.
Les ciutats han d’establir-se com a espais per a conviure i desenvolupar-se com a persones, on el dret a la naturalesa i la resta de drets socials siguin la norma i no l’excepció. El mercat immobiliari genera greus problemes d’inequitat social i vulnera el dret a la naturalesa. Per aquest motiu, les polítiques de renaturalització han de contemplar la justícia social, en primer lloc, i vetllar per espais verds per a tots els barris i municipis sense importar la condició social i econòmica de la població.
La crisi climàtica i social afecta principalment les persones més vulnerables com a dones i persones de rendes baixes i les porta a la precarietat energètica. Per a evitar aquestes greus situacions és indispensable que les administracions impulsin polítiques d’adaptació climàtica i de promoció de la biodiversitat, com la Llei de Restauració de la Naturalesa, que incloguin clàusules socials que no permetin la gentrificació verda, l’expulsió de la gent dels seus barris.
Els refugis climàtics comunitaris es constitueixen com una eina de vital importància per a garantir el dret a la naturalesa i l’equitat social a les ciutats alhora que disminueixen la temperatura i l’efecte “illa de calor”. Així, els refugis climàtics més adequats no són els espais tancats condicionats, sinó els espais verds a l’aire lliure. Gràcies a la creació participativa d’aquestes zones, convertint solars sense ús en parcs i horts urbans, es contraresten les altes temperatures i es redueix l’ús d’electricitat, amb la consegüent reducció d’emissions de CO₂, la qual cosa permet que el confort tèrmic no depengui únicament de qui pugui pagar-lo. En definitiva defensar el dret a la naturalesa és essencial per a garantir l’adaptació a la crisi climàtica, i garantir aquesta, és clau per a defensar els drets humans.
