Clima i energia

Traició als pobles

El desembre de 2011 es va celebrar a Durban, Sud-àfrica, la tretzena Conferència de les Parts, la cimera d’alt nivell polític de les Nacions Unides organitzada per arribar a un acord internacional que obligui a tots els governs del món a reduir les seves emissions de gasos d’efecte hivernacle , per lluitar així contra el canvi climàtic. Aquesta cimera és coneguda sobretot per haver aconseguit crear fa ja anys el Protocol de Kyoto, l’única eina legalment vinculant per als governs dels països rics.

No obstant això, aquest Protocol agonitza. El 2012 perdrà la seva vigència i els governs dels països industrialitzats, els causants de la crisi climàtica, es veuran lliures de les seves obligacions amb les persones i el planeta. Per això el 2007 la pròpia COP va adoptar a Bali un “full de ruta” que permetés allargar la vida del Protocol de Kyoto mitjançant un nou període de compromís, i també crear un nou tractat més complet i ambiciós. Res d’això va passar. Aquest acord s’hauria d’haver tancat fa dos anys en la tristament famosa cimera de Copenhaguen, el 2009, on no obstant això el resultat es va tancar amb un dubtós “acord” que hagués encaminat el planeta cap a un escalfament de la terra més que excessiu. Pitjor que això, la forma de saldar l’acord, a porta tancada i excloent a gairebé tots els països, va estar a punt d’acabar amb el procés.

Han passat dos anys i poc ha canviat si mirem a la cimera de Durban. Era urgent, molt urgent, salvar el Protocol de Kyoto, i arribar a un acord nou, just, ambiciós, vinculant i que reconegués les responsabilitats compartides però diferenciades dels diferents països, els pobres i els rics. Res d’això va ocórrer. El resultat, “els països es comprometen a comprometre” per arribar “aviat” un nou acord … ¡El 2020!. El problema és que això ja ho havien dit el 2007 i així seguim. ¿Els podem creure ara? Probablement no. És massa tard per lluitar contra el canvi climàtic? Sí, i no.

La ciència ens diu que les emissions globals han de decréixer abans de 2015, però si no tenim acord, malament ho van a fer els governs. Però hi ha una notícia positiva, molt positiva. Les milers de persones d’organitzacions tan heterogènies com les ecologistes, pagesos i camperoles, grups de gènere, ONG de desenvolupament, grups de persones joves s’han mobilitzat al voltant de la Justícia Climàtica per exigir solucions. Però al mateix temps vam demostrar que la mobilització és una solució en si mateixa, perquè som una madeixa de persones que creen, que proposen solucions, que s’entrellacen a les comunitats que viuen a la Terra i la cuiden. Les xarxes de persones permeten qüestionar el model de consum que tenim perquè proposen una manera de viure diferent, solidària que no exigeix ​​el planeta, sinó que li aporta i té cura. No només això, sinó que fa a la humanitat més resilient davant la crisi ambiental i climàtica que afrontem .

Si els governs ens traeixen, seguirem la mobilització .

Diàleg climàtic

Protesta a Durban

Autor article: Alejandro González, Coordinació Estatal – Canvi Climàtic i Energia

Amigos de la Tierra – Friends of the Earth International

Share on FacebookShare on Google+Tweet about this on TwitterShare on LinkedInPin on Pinterest