Alimentació i agricultura

Sobirania alimentària als menjadors escolars i públics

En els últims anys, la nostra sobirania alimentària (el dret a decidir el que volem produir, i què volem consumir) ha estat vulnerada i hem anat perdent la capacitat de decidir i, fins i tot, la nostra capacitat d’exigir una alimentació adequada. Exemple d’això és que, a les ciutats, ens hem acostumat a comprar en les grans superfícies i, de manera progressiva han anat canviant els nostres hàbits alimentaris. I darrere d’aquest model agressiu i del canvi de pautes alimentàries i de consum ens trobem amb les grans corporacions alimentàries que, amb el consentiment dels nostres governs i parlaments, controlen la producció i distribució dels aliments. Aliments que els consideren com un bé comercial i de negoci i no un dret humà.

Al món de l’alimentació cal preguntar-se quins poders, econòmics, polítics i culturals són els que ens han impulsat a consumir aliments industrialitzats? Quin futur ens espera si no es produeix una transformació social? Quina relació existeix entre la gana i l’emigració en una part del món i l’obesitat, i els problemes de salut en l’altra? Qui està especulant i fent negoci amb l’alimentació? L’agricultura actual és sostenible?…

En la defensa de la sobirania alimentària, també estem parlant del dret a una alimentació adequada i del dret a decidir el que estem menjant o el que volem menjar.

En referència al consum i el que mengem, en els últims anys s’han realitzat campanyes d’incidència contra les grans superfícies i contra el monopoli de la distribució d’aliments en mans de les grans corporacions agroalimentàries. Campanyes destinades a interpel·lar-nos com a consumidors i consumidores i a realitzar un consum més crític i responsable.

I dins del que suposa el gran consum, a part del domèstic, també s’ha d’analitzar el que està succeint en l’alimentació fora de la llar. Un sector que, com veurem, també s’han introduït nous hàbits alimentaris. On, de manera progressiva, s’afavoreix la concentració del poder (producció, distribució i procés d’aliments). I on, sense adonar-nos, hem perdut el poder de decidir el que volem menjar fora de casa.

Ens hem parat a pensar què mengen les nostres filles i fills en els menjadors de la seva escola? Què mengeu els i les que us veieu obligades a usar els serveis de catering en les empresa on treballeu? Per què la gran majoria dels malalts es queixen del menjar als hospitals?

En aquest informe intentarem analitzar aquest sector (amb especial atenció als menjadors escolars) i donar respostes a aquestes preguntes. Però també volem donar a conèixer experiències positives (i com replicar-les) en aquells col·lectius que s’han preocupat per l’alimentació de les seves filles i fills i han volgut recuperar el poder de decisió de com alimentar-los a les escoles.

Descarrega’t el document aquí:

Sobirania alimentaria en las mesas del colegio

Share on FacebookShare on Google+Tweet about this on TwitterShare on LinkedInPin on Pinterest