Recursos naturals i residus

La nova llei de residus es debat al senat

El sistema de dipòsit és l’únic sistema per garantir el màxim reciclatge d’envasos

Els sectors de l’envàs i les grans distribuidores s’acullen en estudis esbiaixats i incomplets per resistir-se a assumir els costos que comporta la gestió dels residus d’envasos que ells mateixos posen al mercat.

L’única manera de superar les limitacions de la gestió actual d’envasos a través dels sistemes Integrats de Gestió (SIG), és l’establiment d’un sistema de dipòsit i retorn per a envasos d’un sol ús. Mitjançant aquest sistema més del 90% dels envasos posats al mercat poden ser reciclats i reduir les quantitats que van a parar a abocadors i incineradores, així com els seus impactes ambientals. L’establiment d’aquest sistema incrementaria en prop d’un 40% els residus d’envasos de begudes actualment reciclats, augmentant-se al mig milió de tones anuals els envasos recollits selectivament.

En les últimes setmanes, i coincidint amb la tramitació a les corts de la nova Llei de residus i sòls contaminats, els sectors de l’envàs i les grans distribuïdores han iniciat una campanya per retirar del text de la Llei el sistema de devolució d’envasos. Pretenen, amb això, abandonar els envasos reutilitzables per sempre i augmentar els seus beneficis a força de transmetre els costos de la recollida dels envasos d’un sol ús a la ciutadania. No obstant això, amb el sistema d’envasos reutilitzables i el dipòsit, els costos íntegres de la gestió dels envasos (ompliment, distribució, recollida, magatzematge, netejat) són assumits per fabricants i distribuïdors.

A més, els beneficis ambientals del sistema de devolució (increment de la qualitat i quantitat de materials recuperats, disminució de la brutícia, increment dels envasos reutilitzables i reducció de residus) són reconeguts per un creixent nombre de països i regions que any rere any engrosseixen la llista de sistemes de dipòsit existents, fet que és reconegut per la Comissió Europea. No només no hi ha cap país amb un sistema de dipòsit implantat que hol’hagi retirat sinó que els sistemes implantats s’estan ampliant per cobrir nous productes. I en tots coexisteien el petit comerç i les grans superfícies.

Actualment, a Espanya es consumeixen cada any 18.000 milions d’envasos d’un sol ús per a aigua, cerveses, sucs i refrescs que representen 1.100.000 tonelades de plàstic, brik, metalls i vidre.

Segons dades d’Ecoembes, des de 1998, s’han consumit 21,3 milions de tones d’envasos de plàstic, paper i metall i d’aquests només 9,3 milions s’han pogut reciclar. Així doncs, des de 1998, 12 milions de tones d’envasos han acabat en abocadors o incineradores, el cost de les quals han pagat i segueixen pagant la ciutadania a través de la taxa de recollida i tractament d’escombraries.

A part dels costos econòmics que assumeix la ciutadania, el no reciclatge dels envasos comporta un gran consum d’energia i emissions de gasos d’efecte hivernacle, estimats en més de 12.000.000 de tones equivalents de CO2, un 3,2% de les emissions de 2009.