MALLORCA
Amics de la Terra
| CANVI CLIMÀTIC : : TERRITORI : : RESIDUS AIGUA : : BIODIVERSITAT : : AGRICULTURA |
COMPROMÍS AMB EL MEDI AMBIENT
En el nostre petit país insular s'està produint un important augment de la consciència medi ambiental. Diferents factors podrien explicar aquest fenomen: en primer lloc és precís constatar la introducció recent en els plans d'estudi d'assignatures relacionades amb el medi ambient; un altre factor a tenir en compte és la percepció per part d'un creixent nombre de ciutadans de que a les Illes estam cada any més estrets, de que ja no hi cabem més, doncs hi ha massa vehicles, renou, contaminació i fems, i menys llocs en els que gaudir tranquil·lament de la naturalesa. A més, tot el que tingui a veure directament amb el camp sofreix l'escassesa i mala qualitat de l'aigua per l'efecte d'un canvi climàtic que disminueix la pluja i incrementa les temperatures, i que està ferint seriosament a les nostres masses forestals. En conseqüència, a les gents amb sensibilitat medi ambiental, als ecologistes, que fins fa ben pocs anys se'ns considerava com a persones il·luminades i fins i tot enemigues del procés, avui se'ns tracta amb creixent respecte i consideració.
Les nostres illes porten anys sotmeses al remolí d'un procés constructor i urbanitzable que ha consumit territori i recursos a un ritme absolutament insostenible, amb mal evident per a la nostra qualitat de vida i que pot arribar a posar-nos en qüestió com a destí turístic i de vacances preferent.
L'excés de motorització, la carència de transport públic i la proliferació de les cases aïllades, juntament amb la insuficiència dels recursos hídrics que ha obligat a la construcció de depuradores d'aigua, ha conduït a que siguem una comunitat amb un altíssim consum energètic per habitant, amb un greu dany per al canvi climàtic global. S'ha produït una pèrdua d'hàbitats marins com a conseqüència de la urbanització de gran part del litoral i de la degradació de les prades de posidònia per efecte de la regeneració artificial de platges i de la construcció de ports esportius.
En cas de no posar fre immediatament als fenòmens abans considerats, en el terme d'uns pocs anys podria arribar a ser desagradable residir en unes illes on el seu actual entorn natural estarem moralment obligats a llegar als nostres descendents. En conseqüència hauríem de reforçar el nostre compromís amb la defensa del medi ambient d'unes autèntiques joies del clima mediterrani. Per això, és precís organitzar-se més i recolzar un moviment ecologista que s'esforça en estendre la seva influència sobre la societat civil, per a que aquesta requereixi dels poders fàctics econòmics i de les institucions públiques un gir radical en els seus plantejaments, amb la finalitat d'evitar l'actual contínua degradació de l'entorn natural i del medi ambient de l'arxipèlag.
SOFRINT EL CANVI CLIMÀTIC
Els efectes del canvi climàtic causat per la intensificació de l'efecte hivernacle, provocat per l'increment espectacular de l'emissió de certs gasos (Nox, CO2, metà, etc.) degut a l'activitat de l'espècia humana, són ja una dramàtica realitat a les Illes. Durant els darrers cinc anys la pluja ha estat sols el 50% de la mitja dels darrers vint-i-cinc anys i les temperatures de mitja i màxima s'han elevat perceptiblement. Ningú que visqui en contacte amb la naturalesa podrà posar en dubte aquests fenòmens.
En el lapse dels pròxims vint-i-cinc anys, els efectes de l'augment de les temperatures es farà sentir encara més, amb un increment d'entre 2 i 3º. Així mateix seguirà decreixent la pluja caiguda sobre les Illes, doncs les borrasques atlàntiques arriben molt afeblides a la Península, on acabaran per descarregar sense endinsar-se més en el mar Mediterrani. Per si no fos poc, el règim de pluges serà més irregular i tempestuós donant lloc a llargs períodes de sequera.
Per efecte de l'augment del volum de la massa d'aigua dels oceans a l'escalfar-se, es produirà una elevació del nivell del mar difícil de quantificar, però que comportarà a una inundació progressiva de les albuferes i platges, el que farà inútil la seva regeneració artificial.
La modificació del clima suposarà - està suposant ja - una transformació del nostre medi natural i per això del nostre paisatge. En efecte, com ja venim percebent en aquests últims anys, les plantes amb més exigències d'aigua - els arbres, sobretot - es troben en un mal estat de salut. Així, masses de pins, alzines, ametllers i fins i tot oliveres, estan sent víctimes cada cop més de greus plagues a l'estar afeblides per efecte de l'estrès hídric, és a dir, la sequera. Això suposa la paralització de la reforestació natural que fins ara tenia lloc en àrees on s'abandonava l'explotació agropecuària. En algunes zones de les Illes el canvi de clima està suposant ja la substitució dels arbres per espècies de matars menys exigents amb l'aigua, amb el que els boscos seran reemplaçats per garrigues que colonitzaran uns camps abandonats al ser creixentment difícil de dur a bon terme els conreus per efecte de la sequera i de la contaminació dels aqüífers. En suma, serem testimonis de l'aparició d'un nou paisatge a les Illes.
El canvi climàtic també tindrà incidència en el sector de serveis turístics, suport fonamental de la nostra activitat econòmica i nivell de vida. En efecte, a Europa central i septentrional es produirà un augment de les temperatures que reduirà l'atractiu del nostre clima mediterrani, creixentment càlid. El fenomen serà compensat pel previst gran augment del règim de pluges en aquelles àrees geogràfiques. Així mateix, cal tenir en compte que - tard o d'hora - amb la finalitat de reduir el consum energètic, augmentaran els preus del querosè i de les tarifes aèries, el que faran menys accessibles les nostres Illes sobretot a la massa de visitants de rendes reduïdes.
Per a pal·liar el canvi climàtic, el nostre arxipèlag haurà de contribuir amb el seu gra de sorra, donant exemple de ciutadania lúcida i solidària. Per a això haurem de reduir el nostre consum energètic tornant a usar el transport públic i vehicles de menor consum. A més, s'imposarà l'aïllament tèrmic dels habitatges i l'escalfament solar de l'aigua sanitària, la generació d'electricitat per cèl·lules fotovoltaiques, i en últim terme haurem d'anar pensant a prescindir d'abusar de l'aire condicionat.
TornarLA NECESSÀRIA ORDENACIÓ DEL TERRITORI
L'ordenació del territori constitueix el conjunt d'actuacions que determinen i enquadren l'ús del espai geogràfic que condiciona el model socioeconòmic de la nostra comunitat. Durant molts anys, per pressió dels poders fàctics, s'ha furtat als ciutadans el debat públic sobre tan essencial qüestió de forma que existia un desconeixement deliberat de fets que se suposaven desagradables, com ara el sobre dimensionament dels plantejaments urbanístics municipals, l'escassesa dels recursos hídrics, o l'excessiva generació de residus Únicament en els últims temps hem pogut disposar de dades sistemàtiques i fiables que posen patent que estem immersos en un procés de desenvolupament absolutament insostenible.
La ciutadania percep el fenomen quan sofreix cada vegada més una creixent sensació d'aclaparament i estretor. Però davant els mers suggeriments de parar d'arrel el procés d'urbanització, els poders fàctics ens espanten presentant-nos uns escenaris catàstrofes de crisi. No obstant no hi ha més remei que frenar radicalment la construcció i urbanització, si pretenem preservar la nostra actual qualitat de vida. Per a això cal actituds valentes que permetin estar a l'altura de les circumstàncies, mostrant amb claredat i determinació l'única via a seguir.
El camí no és un altre que la reducció dràstica de la capacitat d'allotjament en sòls urbans i urbanitzables, deixant a part els no consolidats. Així mateix s'introduiran contingents anuals de llicències diferenciant en ells les diverses tipologies d'habitatges, el que permetria canalitzar, i en certa forma determinar, quins sectors socials s'assentaran en el nostre territori.
En sòl rústic comú, només es permetrien noves edificacions en el cas que fossin absolutament imprescindibles per a l'explotació agropecuària, alguna cosa que donat l'actual marasme del camp, només podria esdevenir en molt poques ocasions. En sòl rústic protegit, s'estendrien les àrees declarades reserves naturals. Per a protegir el mal tractat litoral s'eixamplaria la franja no edificable, prohibint-se actuacions greument impactants com passejos marítims i ports esportius.
Però aquestes atrevides normatives serviran de ben poc si se segueix violant de forma generalitzada la disciplina urbanística per efecte de la passivitat culpable de municipis i altres instàncies administratives. Donada la inoperant lentitud del nostre sistema judicial, cal arbitrar fórmules que evitin l'actual permanent creació de fets consumats, facilitant la demolició preventiva de tota edificació irregular.
Atès que les mesures suggerides anteriorment suposarien una dràstica reducció de l'oferta de nous habitatges, si com és de preveure continua l'actual il·limitada demanda d'elles per ciutadans de la Unió Europea, els seus preus es faran encara més inassequibles per als residents. Per això s'imposa l'estudi de les possibilitats d'implantar una normativa que, per raons de preservació del territori i de la identitat cultural, faci difícil als no residents, espanyols o estrangers, l'adquisició d'immobles a les Illes.
L'altre aspecte essencial en l'ordenació del territori ho constitueix el model de mobilitat de la població. Partint de l'estabilització dels assentaments humans en el seu estat actual, es tractaria de millorar la seva intercomunicació rehabilitant i estenent la xarxa ferroviària i connectar-la adequadament per una xarxa de carreteres per la qual transcorreria un transport públic radicalment promocionat. Només es procediria a desdoblegar els trams de carreteres saturats, excloent - donada l'exigüitat dels nostres territoris insulars - la construcció de més autopistes.
TornarDESBORDATS PELS RESIDUS
En uns territoris d'extensió limitada, i que a més reben una població flotant que supera en un 50% a la resident, l'augment en la generació de residus sòlids urbans i de residus especials, constitueix un problema d'urgent i difícil solució. No es pot seguir acumulant en abocadors que no reuneixen les condicions exigides per la Unió Europea, un volum de fems que desborda en més d'un terç la capacitat d'incineració. No és suficient incrementar la ja eficaç recollida selectiva de paper i vidre complementant-la a més amb la problemàtica dels envasos i embalatges. La separació d'aquests residus i la recuperació de la fracció orgànica per al seu compostatge i metanització prevista per el Consell Insular de Mallorca, tot i que suposen un gran avenç, no constitueixen mesures suficientment energètiques.
És precís anar al fons del problema i planejar-se seriosament d'una vegada aconseguir la reducció de la generació dels residus. En un primer aspecte, com passa amb els països ben organitzats del nostre entorn, s'hauria de convèncer a tots els particulars que disposin d'horts i jardins per a dur a terme la pràctica del compostatge domèstic. Tal pràctica s'ha demostrat de fàcil realització di sobretot no comporta cap enfrontament amb els poders fàctics de les grans empreses, cosa que sí passaria si s'obligués a les grans empreses a donar exemple com fan a la resta d'Europa, i no regalar bosses de plàstic sinó vendre-les de paper amb el que es reduiria el 50% de la fracció de plàstic dels fems. També estaria bé encarar-se amb les empreses embotelladores de cerveses i begudes no alcohòliques obligant-les a través de mesures legislatives o bé "convencent-les" a subscriure convenis o acords que suposessin tornar a introduir al mercat envasos retornables de vidre. Els envasos de metall podrien ser gradualment abandonats si a les empreses envasadores se les obligués a pagar un cànon suficientment elevat per a fer interessant la substitució de la llauna per l'envàs retornable. Cal dir que totes aquestes mesures requereixen una considerable voluntat política per a enfrontar-se a les grans corporacions, la majoria multinacionals, de cara a obligar-les a comportar-se d'una manera ambientalment correcte, tal i com solen fer en els seus països d'origen.
En el tractament dels residus especials (mobles, vehicles, escombraries, pneumàtics, sanitaris, etc.) haurem d'anar adaptant-los amb la màxima celeritat a les normes que la Unió Europea està posant en circulació de tal manera que es porti a terme la seva completa selecció, reciclat o eliminació segura. Si persistim amb l'actual apatia, les nostres illes seguiran desbordades per la massa de residus generats, que en gran mesura hem de considerar industrials i no sols urbans, doncs la majoria són conseqüència dels diversos serveis oferts per la indústria turística.
Un tractament dels residus com la mencionada anteriorment suposa una elevació molt important del cost de la seva eliminació, donat que la seva gestió és complexa, el que els ciutadans i empreses hauran d'anar assumint baix el principi de que qui genera residus paga en funció del volum produït.
TornarESCASSEJA L'AIGUA
No hi ha sector on apareixi més clarament el caràcter insostenible que ha arribat a agafar el nostre desenvolupament que el dels recursos hídrics. Degut al doble efecte del canvi climàtic (més calor i menys pluges) i l'augment espectacular de la població en el darrer quinquenni, el nostre balanç hídric - diferència entre aigües pluvials disponibles i el seu consum - és cada any més negatiu. L'escassesa ve acompanyada, a més a més, d'una pèrdua de la qualitat per causa de la salinització i contaminació creixents dels aqüífers, fent-los cada vegada més inútils pel seu ús agrícola i humà.
Tot i que el Pla Hidrològic de 1996 constitueix un lloable intent per a fer front a aquesta situació, desgraciadament ha quedat desbordat per la imprevista explosió demogràfica i l'agreujament del canvi climàtic. Això ha forçat a que el recurs a les plantes dessaladores hagi hagut de ser major del que es desitjava en un principi. En aquest moment, dites plantes subministren a l'estiu quasi el 50% de l'aigua consumida a la badia de Palma, una situació vertaderament preocupant des del punt de vista medi ambiental donat que aquestes instal·lacions són grans devoradores d'energia, i per això grans contribuents al canvi climàtic global. Estam, doncs, en una tessitura de "pa per avui i fam per a demà".
En un altre ordre de coses, la falta de recursos tècnics i humans de les administracions central i autonòmica ha conduït a una situació d'incapacitat per a controlar les diferents desenes de mils de pous existents; molts d'ells perforats sense autorització administrativa i d'altres, aparentment, destinats al consum agrícola, que de fet estan satisfent les necessitats de la indústria turística.
Per un altre costat, les administracions sols s'han preocupat fins fa ben poc de satisfer de qualsevol manera la creixent demanda de recursos hídrics, creant-se una situació d'absolut descontrol del consum. Les administracions progressites intenten posar remei a tan negativa situació, per això fomenten la reutilització en l'agricultura d'aigües depurades secundàriament i sobretot intenten posar en marxa una política de gestió de la demanda, incomprensiblement inexistent en un país de clima sec.
És inconcebible, i de tot punt inacceptable, que les pèrdues en les xarxes de distribució urbana oscil·lin entre el 20 i 40% en la majoria dels municipis, amb molt rares excepcions. Tampoc és admissible que, al no haver estat obligatòria la instal·lació de comptadors individuals - un fet especialment greu a Palma, que consumeix el 50% de l'aigua - no sigui possible la implantació en la immensa majoria de les vivendes de tarifes que dissuadeixin els consums excessius.
En definitiva, les tímides campanyes oficials per a frenar el malgastament d'un producte tan barat econòmicament i preciós mediambientalment parlant com l'aigua, no pareix haver tingut massa eco en una població que, per una altra part, es queixa del malbaratament que realitzen uns visitants a qui els empresaris turístics no els han transmès les recomanacions d'estalvi. Queda, doncs, molta feina per arribar a aconseguir una gestió adequada de la demanda i així, reduir el consum de nivells raonables.
TornarCONSERVAR LA BIODIVERSITAT
El medi terrestre de les nostres illes està molt condicionat per la presència des de fa mils d'anys d'importants assentaments humans, però ha estat en el darrer mig segle on ha sofert la major agressió per l'extensió de l'hàbitat dispers i la urbanització abusiva de la franja litoral, fenòmens que suposen un greu risc de degradació per al nostre medi natural i la supervivència de moltes espècies.
La major part de les àrees i zones on la nostra Llei d'Espais Naturals limita les possibilitats d'edificació, haurien de ser declarades parcs naturals, doncs és l'única forma de conservar la seva diversitat biològica així com la seva tradicional i únic patrimoni d'obra de pedra en sec, perfectament adequada al clima i a la naturalesa del mediterrani. Per això s'imposa la urgent declaració de parcs naturals, entre altres àrees, els de la Serra de Llevant i de la Serra de Tramuntana. Tal declaració permetrà un adequat control públic de les activitats que tinguin lloc en els parcs, així com reduir la pressió humana sobre les àrees més sensibles i valuoses i també en reserves de flora i fauna. A més, declarades àrees naturals protegides, podran els poders públics dedicar-hi els fons públics de la Unió Europea, el que facilitaria als propietaris portar a terme la gestió de les seves finques amb rendibilitat econòmica, posant fi a l'abandonament de les activitats agropequàries i a la degradació de les masses forestals. Així mateix, en els parcs i reserves naturals es podran portar a terme amb major facilitat les actuacions públiques necessàries per a protegir endemismes de flora i fauna, avui per avui greument amenaçats.
Considerant el medi marí, s'ha de començar per ressaltar que el Mediterrani no és una mar rica en nutrients pel que la seva fauna no és excessivament abundant ni variada. Encara més, ambdues riberes nord i sud estan sotmeses a una pressió humana molt gran: per efecte de l'explosió demogràfica en una i en l'altra per l'assentament permanent o passatger de persones procedents d'altres àrees geogràfiques. El litoral de les illes ha estat objecte durant els darrers quaranta anys d'una agressió brutal per efecte de la seva abundant urbanització, especialment intensa en les seves zones més baixes així com en les seves cales més atractives i assequibles. És precís impedir aquesta situació, prenent mesures dràstiques. No basten simples actuacions puntuals de caràcter estètic urbanístic. Es tracta de portar a terme operacions de major envergadura: prohibint la construcció de nous passejos marítims i ports esportius, obres que s'han demostrat nefastes al rompre la dinàmica del litoral. Es tractaria de preservar a tota costa els fons rocosos o de sorra per a preservar la biodiversitat marina. En aquesta línia es tractaria també de limitar dràsticament els fondejos d'embarcacions en zones sensibles i acabar amb les extraccions de sorra, fins i tot on no existeixen aquestes prades de posidònia.
Tot i que la qualitat de les aigües litorals sigui l'adequada per a l'ús humà, moltes vegades els abocaments de la salmorra de les depuradores i d'aigües sols depurades secundàriament, el seu estat dificulta la vida de moltes espècies marines que alhora estan amenaçades per la pesca submarina esportiva en el fons rocós. Un altre efecte negatiu és el produït pels aportaments d'aigües pluvials de torrents convertits en abocadors de tota classe de residus, moltes vegades procedents d'estacions depuradores mal gestionades o desbordades en la seva capacitat.
MANTENIMENT DE L'AGRICULTURA SENSE TRANSGÈNICS
Les activitats agrícoles i ramaderes que van ser, fins fa mig segle, font principal de recursos per a les poblacions de les Illes, no suposen actualment més que l'1,5% del seu Producte Interior Brut (PIB). És a dir, s'han convertit en un sector marginal que està amenaçat de desaparició. Un fet certament trist si considerem que el moll de la nostra cultura tradicional està vinculat a labors de camp que han conformat així mateix una part fonamental del nostre paisatge, entorn "construït" pels nostres avant passats. Per altra part, seria raonable considerar convenientment el manteniment d'una mínima autosuficiència alimentària.
Cal esforçar-se en aconseguir que els agricultors i ramaders no siguin vists com només simples conservadors i jardiners del paisatge. És, per tant, essencial que puguin obtenir renda suficient de les seves activitats productives com a tal. A més, tenen un paper important com a conservadors de les varietats de fruites i verdures autòctones que, al seu millor sabor, uneixen la qualitat d'estar adaptats als tipus de sòls i clima existents a les Illes.
L'actual conjuntura d'un encariment dels salaris i d'un abaratiment dels costos del transport, nefast ecològicament doncs malversa molta energia, unit també a l'estandarització dels components alimentaris oferts al turisme de masses, ha tret del mercat local als nostres agricultors i ramaders. Aquests estan obligats, doncs, a canviar els seus plantejaments i orientar-se a oferir productes de qualitat per a satisfer la demanda, tant del creixentment important del sector del turisme residencial com d'una població autòctona cada vegada més exigent a més de preocupada per la seva seguretat alimentària. Tal és la raó de l'èxit del nostre sector vinícola, així com de l'expansió creixent de l'agricultura orgànica, activitat que és precís recolzar amb entusiasme.
Lligada a l'exposat abans es troba la necessitat d'extremar els controls per a impedir la introducció a la nostra Comunitat de conreus transgènics així com de productes alimentaris que continguin components modificats genèticament.
Tornar