És urgent un canvi de rumb en l’actual model energètic

Un dels reptes actuals, que enfronten la crisi econòmica amb la crisi ecològica, és la producció i subministrament d'energia, i la reducció del consum.

Aquesta setmana passada el govern espanyol ha aprovat un decret per suspendre els incentius econòmics a les energies renovables. El govern s'empara en la situació econòmica, i justifica que pretén suavitzar la pujada de la tarifa elèctrica derivada del dèficit tarifari acumulat. És a dir, que des del 2000 no estem pagant l'electricitat al preu que costa, i ara ho fem pagar a l'únic sector que ens pot donar una certa independència energètica, i una alternativa als combustibles fòssils i l'energia nuclear. Però per què no es plantegen, en canvi, retallar les subvencions al carbó o internalitzar els costos ambientals a l'energia nuclear, per exemple?

La política en temps de crisi té barra lliure, i en aquestes festes no hi som tots convidats. En aquests temps es poden justificar tot tipus de retallades, i es poden tirar per terra els avenços aconseguits després de molts anys d'esforços. La política, ara més que mai, continua sent a curt termini i continuista, lluny d'un plantejament valent o arriscat. El vaixell s'enfonsa, però sembla que preferim enfonsar-nos amb ell abans que aprendre a nedar.

Fa més de vint anys que parlem de canvi climàtic, i ja fa 40 anys que des del Club de Roma es parlava dels límits del creixement i de l'absurd que suposa créixer indefinidament en un planeta amb recursos limitats. Un any més tard la forta crisi del petroli va tremolar el sistema incipient, però lluny de replantearnos-el, l'hem seguit alimentant fins convertir-lo en un paràsit de nosaltres mateixos.

Gairebé 40 anys més tard de la primera crisi del petroli, a Balears seguim generant més d'un 95% de la nostra energia a partir de combustibles fòssils (carbó, petroli, gasoil, gas ..), el que demostra que no hem reaccionat. Un percentatge petit, però en increment, l'obtenim de la combustió de la major part dels nostres residus en les anomenades plantes de "valorització energètica" , o en altres paraules, incineradores (unes hipoteques que, per cert, estan condemnant les polítiques de reciclatge i reducció dels residus). I finalment, poc més d'un 1% de l'energia que es genera a Mallorca prové de fonts renovables (bàsicament gràcies a l'energia del sol).

*Des Amics de la Terra considerem que és urgent un canvi de rumb en l'actual model energètic per frenar l'escalfament global del planeta i els greus atemptats al medi ambient, però també per raons econòmiques, d'inseguretat en el subministrament de combustibles fòssils i per reduir nostra dependència energètica.

Per això exigim un posicionament polític responsable, que s'imposi davant les pressions dels lobbies econòmics i que prengui decisions amb perspectives a llarg termini i amb criteris de sostenibilitat econòmica, però també ambiental i social.*

No es tracta només d'equipar de plaques solars tèrmiques i fotovoltaiques tots els edificis públics, terrats i superfícies existents, i en edificis de nova construcció, o la instal · lació d'aerogeneradors. Això és el mínim que ja hauríem d'haver fet. Es tracta també de replantejar el model de producció energètica i apostar per la proximitat entre punts de producció i consum, fomentant les petites empreses i / o les cooperatives locals. No podem seguir alimentant les companyies que dominen i acaparen el mercat energètic espanyol , perquè ja hem vist que són aquestes poques empreses les que acaben escanyant la política. Des Amics de la Terra creiem que és l'hora d'apostar fort per la reducció i l'eficiència en el consum energètic, ia nivell domèstic és necessari facilitar la instal · lació de dispositius domèstics d'energia renovable.

El canvi és de sentit comú, i implica deixar d'alimentar la central tèrmica d'Es Murterar amb carbó de Sud-àfrica, i optar per la producció local i descentralitzada d'energia amb fonts renovables. No hauria de ser tan difícil .. I al cap ia la fi, no és de sentit comú?