Clima i energia

Els valors singulars de l’arxipèlag de Cabrera que es podrien veure afectats per les prospeccions

Un visita a Cabrera sempre és garantia de passar un dia fantàstic en contacte amb la natura. El Parc Nacional Marítim-terrestre de l’Arxipèlag de Cabrera és l’únic Parc Nacional de les Balears, comprèn dues illes i quinze illots, té una superfície total de 10.021 hectàrees de les quals només 1.318 són de terra i presenta uns 57 km de línia de costa, principalment de penya-segats, només amb dues petites platges . Geològicament és la continuació de la “Serra de Llevant”, té un sòl pobre i calcari i és un exemple de l’ecosistema insular mediterrani. Ens ensenya com era la costa balear abans de tota la intervenció i modificació que ha patit a les illes majors.

Comparteix història amb tota la resta de l’arxipèlag balear i conserva vestigis dels pobles que han passat per les illes com els romans, grecs, àrabs i bizantins . Al segle XIX va estar habitada i explotada com a terreny de cultiu i després de nombrosos canvis, el 1991 va ser declarada Parc Nacional, amb tot el que això suposa.

Avui el parc és una zona molt atesa amb usos molt restringits de manera que el visitant pot observar la natura i gaudir de la seva flora, fauna, aigua i aire nets i del seu paisatge privilegiat, també net i acollidor. És un dels pocs llocs a les illes en què la vista es pot estendre lliurement sense ensopegar amb els antiestètics pals i cables elèctrics i telefònics.

L’objectiu de qualsevol Parc Nacional és de la conservació de la natura, el coneixement dels ecosistemes, en aquest cas el terrestre i el marí amb l’interessant ecotò que és la costa i el de la conscienciació popular, que crec que en aquest cas es compleixen amb escreix, gràcies a la tasca del director, de tot el personal i del patronat del parc. La simple observació de les aus, tant marines com terrestres, residents i migratòries, la de les seves nombroses sargantanes i de la seva flora ens demostra la importància de mantenir almenys un racó del nostre arxipèlag en les millors condicions possibles.

No ha estat fàcil aconseguir això, s’han hagut de reduir i en alguns casos parar, les activitats humanes, reduir les espècies introduïdes i col·laborar, de manera directa o indirecta, en l’augment de les espècies autòctones. Potser el millor exemple és el de les praderies de Posidònia que des de la declaració del Parc Nacional, amb la prohibició del fondeig, s’han estès molt en la badia on hi ha el port i cada vegada ocupen més extensió del fons adequat per a elles. Això suposa, entre altres coses, la presència d’animals relacionats amb elles com la nacra, ja completament desapareguda en altres llocs on abans era comú.

La conscienciació que s’entra en un territori especial, que els guardes expliquen molt bé en desembarcar a l’illa, és summament important i la tasca realitzada durant tot l’any amb els escolars està tenint un efecte, encara que molt difícil de mesurar, extraordinàriament important , que es pot constatar en la neteja dels camins, i el respecte de la majoria dels visitants.

La visita al Museu a la pròpia illa i al centre d’interpretació a la Colònia de Sant Jordi és una bona preparació o final per al dia gaudit en el terreny i per entendre el valor del que es veu i es gaudeix a l’illa

Potser l’observació de les aus és un dels aspectes més cridaners del parc. Les gavines corsa, abans molt rares a la Mediterrània, ara crien sense problemes en un illot i es veuen amb molta més freqüència. Ja no és estrany veure aquesta gavina, amb el dors gris clar, potes verdoses i bec vermell amb una ratlla negra i a l’extrem una petita taca groga, de menor grandària i molt més callada i tranquil·la que l’abundant gavina argentat. A la primavera arriben les aus de presa, l’àguila peixetera, que alguns anys fa niu als penya-segats més alts i el falcó d’Elionor que ho fa en un illot. El estoneta de navegació també és un bon moment per observar algunes baldrigues, de vegades algun petrell i el corb marí amb el seu vol rasant tan típic, a més de dofins i peixos voladors.

Si s’observen la flora i fauna que entapissen les roques es veuen moltes espècies que no són freqüents en altres llocs, hi ha esponges, anemones, cargols, eriçons, estrelles i peixos que, confiats en l’actitud pacífica de l’home, s’acosten sense problemes.

La llum que acompanya el lloc i la brisa, que normalment corre, fan que en tot l’any la visita al Parc sigui gratificant i per descomptat recomanable. Sempre que he anat a cabera, i ho he fet moltes vegades, he trobat alguna cosa nova o curiós que m’ha fet la visita encara més enriquidora.

Aquest any la visita de “Amics de la Terra” com a part de la celebració dels nostres 20 anys a les illes, ha tingut fins i tot més significat. Ha coincidit amb el dia d’acció global contra les prospeccions petrolíferes i hem tingut sempre present el risc que suposarien aquestes activitats per a la conservació i manteniment de tot això i la pèrdua irreparable que seria el deteriorament d’aquesta zona, avui tan bé conservada i tan única a la costa mediterrània. Per aquest motiu i per rebutjar rotundament les prospeccions d’hidrocarburs, al nostre mar i a qualsevol altra banda, hem realitzat una cadena humana a la platja de Cabrera.

Autora: Isabel Moreno, catedràtica de Biologia Marina i membre de la junta directiva d’Amics de la Terra Mallorca

Share on FacebookShare on Google+Tweet about this on TwitterShare on LinkedInPin on Pinterest