Clima i energia

Els acords aconseguits a Río+20 deixen el camí lliure a les grans empreses

Amics de la Terra Internacional condemna l’acord a que han arribat els caps d’estat a la Declaració de Río +20. Una vegada més, es posa en venda a les persones i la naturalesa . L’acord, com ja s’esperava, està molt lluny de l’acció necessària per abordar les crisis planetàries que afrontem, i no contempla cap de les solucions plantejades per la societat civil a la cimera dels pobles [1].

Aquesta declaració de mínims es deu principalment a la influència que exerceixen els lobbies empresarials a les Nacions Unides, tal com ha estat denunciant Amics de la Terra amb el seu informe “Alliberem a l’ONU de la influència empresarial” [2]. Pel contrari, des de la societat civil s’ha sortit al carrer per exigir un acord just, i al costat d’alguns països del Sud Global han impedit una declaració, que ens hagués col·locat en una situació molt pitjor que la de fa 20 anys.

Amics de la Terra ha exercit un paper clau en la cimera alternativa. Aquest espai recolzat per unes 200 organitzacions de la societat civil, durant 9 dies (i no solament 3 com la cimera oficial), ha donat respostes a les crisis, debatent i proposant idees per al canvi que necessitem. “Entre les propostes, la Sobirania alimentària, la justícia climàtica i econòmica, s’han constituït com a part de les solucions al panorama mediambiental i social, present i futur”, assenyala Nnimmo Bassey, president d’Amics de la Terra Internacional.

“Al costat dels nostres aliats, continuarem denunciant els processos de presa de decisions que vénen determinats pel sector privat, sense que s’escolti al 99% de la gent”, va assenyalar Lucía Ortiz, “la gent que està a la cimera alternativa, però també als “indignats” de tot el món”, va agregar.

La Unió Europea ha estat una de les defensores de la “economia verda” al servei dels sectors econòmics i financers i un dels principals blocs que buscava imposar la proposta de les grans empreses a la Declaració, presentant-la com una eina indispensable per avançar cap al desenvolupament sostenible. No obstant això, la societat civil i alguns països han frenat aquesta imposició, permetent, de moment, que cada govern defineixi les seves polítiques per aconseguir un economia justa i sostenible.

Lamentablement, la “economia verda” encara està reconeguda a la Declaració com un instrument clau a la declaració, i no recull com a causes de les crisi ambiental, social i econòmica els patrons de consum dels països industrialitzats, els qui haurien d’assumir el seu paper de responsabilitat i ser els primers a prendre mesures per començar a consumir i produir de forma sostenible. La Declaració tampoc és capaç de reconèixer que les empreses multinacionals són unes de les principals causes d’aquestes múltiples crisis a escala planetària, aquestes segueixen estant al marge, i amb una situació privilegiada en les polítiques mundials.

La declaració de Río+20 corrobora els anomenats “Principis de Río” signats durant la Cimera de la Terra de 1992, sense anar més lluny en els seus compromisos adquirits.

L’acord ignora la necessitat que els països industrialitzats admetin el seu deute ecològic, a través de la creació d’un fons de finançament i la transmissió de tecnologia.

Al seu torn, la declaració de Río+20 no aborda un dels principals problemes de la crisi, anar posant fi de forma progressiva als combustibles fòssils per una transició justa a una economia baixa en carboni.

La Declaració de Río+20 segueix considerant voluntària la rendició de comptes en matèria de sostenibilitat per part de les empreses, enfocament ja present fa 10 anys i que s’ha demostrat absolutament insuficient per abordar correctament els abusos i crims de les empreses.

De manera desafortunada, la Declaració de Río posa un accent desmesurat en la contribució del sector privat quant a finançament: estipula que els governs haurien de recolzar iniciatives que “promoguin la contribució del sector privat” i només fa referència a la mobilització de fons públics en relació a acords col·laboració públic-privat.

La Declaració de Río no inclou cap de les peticions presents a la Declaració d’Amics de la Terra Internacional i altres organitzacions, feta pública el 4 de juny, i signada per més de 400 organitzacions de tot el món. Algunes d’aquestes peticions són: limitar el paper privilegiat que se li atorga en l’actualitat al sector privat en les negociacions oficials i decisions polítiques de l’ONU; posar límits al pes de l'”empresa i indústria” en el grup principal que se suposa assegura la participació de la societat civil; transparència sobre totes les relacions i vincles existents entre l’ONU i el sector privat; l’establiment d’un codi de bona conducta per als funcionaris de l’ONU; la revisió dels acords d’associació amb empreses i paralitzar qualsevol nou acord d’aquest tipus; un increment de la transparència sobre la pressió empresarial i l’establiment d’un règim jurídicament vinculant que permeti exigir a les empreses la rendició de comptes de cara a la legislació en matèria de drets ambientals, humans i laborals.

Notes:

[1] Les solucions proposades des de la Cimera dels Pobles:

[2] El nuevo informe está en línea para la prensa: EN ESPAÑOL: http://www.foei.org/reclaim-the-UN-report-es/view

Share on FacebookShare on Google+Tweet about this on TwitterShare on LinkedInPin on Pinterest