Clima i energia

De Houston a Cartagena: sorres bituminoses, les noves amenaces fòssils

El mantra del lliure comerç ja està present, per desgràcia, en tots els països.* La idea que el comerç dóna diners i productes no pot ser el principi pel qual es regeix la humanitat sense contemplar cap tipus de traves econòmiques o ambientals, una idea falsa que està causant estralls en les normes que protegeixen el medi ambient i els drets humans a tot el món.

Europa es troba immersa en un procés de negociació de nous tractats de lliure comerç amb Canadà i Estats Units que sacsejarà, a pitjor, els nostres drets laborals i escombrarà la legislació ambiental per permetre la importació de productes nocius per a la salut i el medi ambient. Un dels exemples menys coneguts, però més perillosos a banda i banda de l’oceà, és el de les sorres bituminoses d’Alberta, a Canadà.

Es coneixen com a sorres bituminoses o asfàltiques al petroli i quitrà barrejat amb sorra en el subsòl. El procés d’extracció del petroli d’aquest substrat és molt car i molt brut. Per si no fos poc, poblacions natives d’Alberta s’han vist despullades de la seva terra que ara allotja a la indústria extractiva.

El petroli obtingut és de la pitjor qualitat possible, de fet el cremar-ho suposa emetre a l’atmosfera més partícules contaminants i més gasos d’efecte hivernacle que amb el petroli convencional. L’efecte sobre l’atmosfera és tan nociu que no és admissible la seva utilització. El petroli de les sorres ha de romandre sota terra. No obstant això, Europa, absolutament depenent de la importació d’energies fòssils per mantenir la seva economia, segueix optant per utilitzar qualsevol tipus de petroli, amb tal de no usar energies renovables. Això va ser el que va promoure l’acord de lliure comerç amb Canadà, el ZETA, que, de no impedir-se, se signarà a principis de 2016. Per aplanar l’acord, Europa ja ha renunciat a normes proteccionistes del medi ambient com la Directiva Europea de Qualitat del Combustible, que limitava les emissions de gasos d’efecte hivernacle derivades de l’ús del petroli.

Espanya, per desgràcia, ha estat la porta d’entrada a aquests combustibles. Ja hem conegut dos carregaments en proves que han arribat als ports de Muskiz en Bizkaia i a Cartagena a Múrcia, atès que les refineries compten amb la tecnologia adequada per tractar la mescla de petroli i sorra. En menys d’un mes és probable que del port d’Houston, després de creuar Amèrica del Nord amb tren, un altre petrolier salpi en direcció a Espanya. Però per tercera vegada, activistes del moviment ecologista donaran una “calorosa benvinguda” al carregament, denunciant la situació en ple port. Fa pocs dies, els activistes nord-americans van parar la construcció d’un gran oleoducte des d’Alberta al port d’Houston. Esperem que des del nostre costat tinguem victòries semblants i parem per fi la signatura dels tractats.

“Arenas bituminosas, así son los hechos”

Share on FacebookShare on Google+Tweet about this on TwitterShare on LinkedInPin on Pinterest