Alimentació i agricultura

Amics de la Terra denuncia la manca d’informació pública fiable sobre el cultiu de transgènics a les Illes Balears

Amb motiu del Dia de la Terra ( 22 d’abril) i la Setmana internacional de Lluita Camperola per la Sobirania Alimentària (17-24 d’abril), Amics de la Terra Mallorca denuncia la manca d’informació pública fiable sobre el cultiu de transgènics a les Illes Balears, recull signatures per demanar al Govern que eviti el cultiu de transgènics i convoqui urgentment la Comissió de Bioseguretat.

MODEL AGROINDUSTRIAL PREDOMINANT

La Setmana internacional de Lluita Camperola per la Sobirania Alimentària commemora la massacre de 19 camperols i camperoles que es manifestaven per la terra i justícia al Brasil el 1996. Les llavors transgèniques són el màxim exponent del model agroindustrial predominant, en el qual les grans empreses s’apropien dels béns comuns com les llavors, l’aigua i la terra per al seu propi benefici. Malgrat les dificultats, la resistència a Europa a l’alliberament de transgènics ha estat fructífera: només es permet el cultiu d’una varietat de blat de moro i la majoria dels països l’han prohibit. No obstant això Espanya és el país que més hectàrees de transgènics conrea a tot Europa.

TRACTAT DE LLIURE COMERÇ ENTRE ESTATS UNITS I LA UNIÓ EUROPEA ( TTIP )

A més un nou Tractat de Lliure Comerç entre Estats Units i la Unió Europea que actualment està en fase de negociacions, amenaça la Sobirania Alimentària i la lluita contra els aliments transgènics. El principi de precaució, l’etiquetatge de transgènics o el procés d’autorització de cultius i aliments modificats genèticament són eines que, encara que insuficients, han servit perquè els transgènics no s’estenguin sense control per Europa. En les negociacions del Tractat de Lliure Comerç entre els EUA i la UE ( també anomenat TTIP ) ambdues potències estan disposades a passar per alt la voluntat i la protecció de la ciutadania per satisfer les demandes de les grans empreses agroalimentàries.

SITUACIÓ A LES ILLES BALEARS

Tot i ser declarades lliures de cultius transgènics per una proposició no de Llei al Parlament el 2007, a les Illes Balears se segueix conreant blat de moro transgènic. Al maig de 2007 es va aprovar Decret 66 /2007 que, a més de posar en marxa el Registre autonòmic d’Organismes Modificats Genèticament, en el qual els agricultors tenen obligació de declarar les hectàrees de transgènics que conreen, també es va aprovar la posada en marxa d’una Comissió de Bioseguretat per fer vigilància i control dels transgènics a les Illes. Aquesta Comissió va tenir una primera reunió al febrer 2010 i després mai s’ha tornat a convocar malgrat les nombroses sol·licituds que ha fet Amics de la Terra al Govern demanant la seva convocatòria.

A més no hi ha dades fiables dels cultius de transgènics a les Illes. De les tres fonts de dades existents: Registre autonòmic; les declaracions que fan els agricultors per aconseguir ajudes de la Política Agrícola Comuna ( PAC ); les dades del Ministeri d’Agricultura, Alimentació i Medi Ambient del Govern central basats en el registre de venda de llavors transgèniques per CCAA, mai les dades de les tres fonts coincideixen. Demostra que hi ha un descontrol sobre la quantitat i localització dels transgènics conreats a les Illes. En repetides ocasions en els últims mesos Amics de la Terra ha sol·licitat informació a la Conselleria d’Agricultura, Medi Ambient i Territori sobre el nombre d’hectàrees de transgènics conreades a les Balears i la seva localització, sense haver aconseguit una resposta fins avui.

De la informació que disposa Amics de la Terra el nombre d’hectàrees de blat de moro transgènic conreat a les Illes Balears s’ha incrementat notablement en els últims anys. Segons informació de Greenpeace Espanya recollida de les estimacions del Ministeri d’Agricultura, Alimentació i Medi Ambient del Govern central, es calcula que l’any 2013 s’ha cultivat 174 Ha de blat de moro transgènic a Balears comparat amb 77 Ha en 2010 (no tenim dades per els anys 2011 i 2012). Les estimacions del Govern central estan calculades en funció de les declaracions de venda de llavor transgènica en cada CCAA, d’acord amb el que estableixen els plans de seguiment de cada varietat. Caldria comprovar aquest fet amb les dades sol·licitades al Govern Balear que han de figurar en les declaracions de la Política Agrícola Comuna (PAC) que fan els agricultors, així com en el Registre autonòmic d’Organismes Modificats Genèticament (OMG) .

Share on FacebookShare on Google+Tweet about this on TwitterShare on LinkedInPin on Pinterest